A la meva estilogràfica, by Quim Pedret

Un poema i una fotografia

Mar de Roses

A la meva estilogràfica 

POEMA III

En un tros de paper,
fidel companya
has creat l'olor de la paraula correcta.

Coneixes com dolça senyora
la forma i la idea,
sempre m’acompanyes,
en tristor i soledat,
i en l’ombra del meu silenci.

Per tot això...t'estimo.

Ets sageta que enlluernes
i que tremoles al compàs dels meus dits.
A voltes ballaves al so d'un gran vals
o d'un trist compàs,
quan a la mà et tenia a tu
com l’única companya.

No sé quants mots has escrit,
tan sols sé que són moltes les idees perdudes
per buscar la llum del nostre dia

.

A voltes queien dels dits
cercant el repòs,
jo et recollia, i tot de nou
repreníem el camí de la llibertat.

Ningú sap com nosaltres
els moments de tan gran companyia.

Ningú com tu ha sabut
perdre les comptes
d'hores parlant al paper.

I és per això que t'estimo.

Com ànima negra tenyies fils
de suau harmonia,
casada amb el paper
per posar l'accent a la vida.

T'he portat amagada a la butxaca,
perquè sentissis l'alè del meu cor,
i després de tants anys avui me n'adono,
que des del primer dia, has sabut ser l'esclava
del meu desamor.

Quim Pedret Rovira 

Escrita a Roses al juny del 1982